Qui sóc

Mai arriba a ser prou, i en aquesta necessitat constant que sento de comprendre i entendre, sempre hi ha algun pensament o idea que bull i acaba brollant, fent que tingui d'escriure'l. Buidar, buidar per plasmar pures maneres de ser o de veure la vida fan que els meus pensaments en lletres que formen paraules i escrits, prenguin la vida que tenen a la meva ment. Tot està dins nostre i l'essència de nosaltres mateixos i la vida latent, i tot això que fa que sentim i siguem persones, ha de sortir per algun lloc. Perquè tot es pot dir i explicar amb senzilles paraules, només cal saber entendre que sentim a dins. La consciència del saber ser i estar en aquesta vida i de fer un bon ús d'uns sentits privilegiats, ajuda a trobar la manera de dir-ho. Sempre em fixo en els ulls de les persones, clars o foscos, diuen que mai canvien amb els anys. Pura ànima d'una persona, aquests mai enganyen. Una mirada ho diu tot. Grans transmissors de fora a dins i a la inversa, són una porta oberta sempre al nostre jo interior, que qui ens estima sap captar. Els ulls veuen i deixen veure, ens despullen i vesteixen. Brillen o ploren, radien tristesa o felicitat. Avui escric paraules, avui miro i observo el que m'envolta. Avui fa sol i bufa el vent com ahir. Avui som dijous i demà divendres, no importa el dia i sí el contingut d’aquest. Cada dia m’aporta un color, una olor, una sensació, un somriure i un despertar, que fa que cada dia sigui un esperar a un següent amb plena felicitat.
"Perquè en el cor de tots els hiverns, hi viu una primavera palpitant"
Neus.- 2016